MORT, DOL I CONSOL

MORT, DOL I CONSOL. GrupIREF - Filosofia per nens

Som humans i, per tant, mortals. Aquesta és una condició fonamental de la nostra existència, tot i que fem el possible per oblidar-ho, amagar-ho i evitar de pensar-hi. Però un dia o un altre la presència de la mort ens colpeix i cauen totes les barreres que havíem aconseguit d’armar. I a més de l’absència d’algú que estimàvem se’ns imposa la realitat de la finitud pròpia.

Aquest cicle ofereix alguns recursos per ajudar a reflexionar sobre un tema fonamental del qual els infants i joves no solen tenir ocasió de parlar i compartir. Es tracta d’un tema clau. I parlar-ne obertament, sentir posicionaments diversos, compartir experiències ens han de fer més forts i més conscients de la nostra fragilitat, és a dir, més empàtics i més humans.

Recomanen molt llegir el que hi ha després del següent esquema.

 

GUIES

DIRECTOR, PAÍS, ANY TEMES ENLLAÇ AL CURTMETRATGE
INFANTIL
Malaika Lizardo Carvajal,
Colombia, 2013
– Paraules de Nary
– Consolar Malaika
– Rituals per acompanyar el dol
Malaika, la princesa

Durada: 7’45”

Llavor del record Renato Roldán,
Espanya, 2005
– La protagonista
– Estar trist
– Què sentim quan mor algú
– El regal de l’avi
Llavor del record

Durada: 8′

PRIMÀRIA
Una vida única
Blaauw, Oprins i Roggeveen,
Holanda, 2014
– Etapes de la vida
– Cançó A Single Life
– Final de la pel·lícula
Una vida única

Durada: 3′

Espai Negatiu Ru Kuwahata i Max Porter, Holanda, 2017 – Lectura Ron Koertge
– El que ens queda dels qui han mort
– La mort d’un familiar
– Com ajudar a qui està de dol
– Humor negre
Espai Negatiu

Durada: 5′

La mort de DJI falla

 

Dmitri Voloshin, Moldàvia, 2012 – Com es representa la mort
– Qüestions sobre el morir
– Viure i morir en dignitat
– Mort digna
La mort de DJI falla

Durada: 3’56”

ESO
Pare i filla
Michael Dudok de Wit,
Holanda, 2000
– Pla de diàleg: la mort
– La idea de marxa
– Frases sobre la mort
– Sentiments i mort
– Podem ajudar els qui porten dol?
Pare i filla

Durada: 9’15”

La vida de la Mort

 

 

M.Onderstijn, Holanda, 2012

– La mort
– La mort com al·egoria
– Consolar
La vida de la Mort

Durada: 5′

La dama i la mort

 

Javier Recio,
Espanya, 2009
– És natural l’acabament?
– Mort i humor
– La mort no és un fracàs
– Mort digna
La dama i la mort

Durada: 8’20”

Coda

 

Alan Holly,
Irlanda, 2013
– Qüestions sobre el morir
– Anàlisi fotogrames
– Representació de la mort
– De la mort i el morir
– Per pensar-ho
– La literatura i la mort
Coda

Durada: 9′

 

DELICADESA DEL TEMA

No és tasca de l’escola resoldre el dol ni les dificultats que l’envolten, però els educadors hem de ser receptius i disposar d’eines per mostrar-nos acollidors, no deixar que l’infant o jove passi sol aquest tràngol i ajudar-lo a orientar-se en la diversitat de respostes que es donen des de la tradició, les religions, la filosofia, etc.

Parlar de la mort, del dol i del consol ens situa en un trajecte vital més conscient, més responsable i ens ajuda a comprendre quines són les coses veritablement importants. Ni superficialitat, ni palla, anem a l’arrel per tenir una vida millor.

Aquesta és una programació pensada per utilitzar de manera flexible, no cal fer totes les activitats, sinó les convenients; hi ha activitats proposades per fer individualment, però també es poden fer en gran grup. Només es posaran en comú els aspectes que individualment vulguem compartir, tenint molta cura que no es converteixi en una sessió ni de teràpia ni d’autoajuda, malgrat que per alguns components, en tingui l’aspecte.

Recomanacions metodològiques

1. En parlar de la mort hem d’acceptar que ningú no té resposta per a tot. És el gran interrogant: exigeix acceptar la incertesa.
(Sobre l’educació per a la incertesa vegeu dossier Sobre la incertesa.)

2. Hem de procurar parlar-ne en moments DE calma emocional, perquè els sentiments no ens «embussin l’enteniment». Quan estem sota l’impacte d’una pèrdua recent, no és el millor moment per raonar i tenir la calma necessària.

3. Hem de parlar amb claredat, sense eufemismes. Cal dir les coses pel seu nom, encara que sigui dur. Ser mort no és “dormir”; el mort o la morta no “ha marxat”; no “ha anat de viatge”; no ens “mira des del cel”. Si diem d’algú que no s’ha despertat i que està adormit per sempre és fer del son una amenaça de mort permanent; dir que l’àvia “ha marxat” no és admissible, ja que no s’ha acomiadat; l’única cosa que aconsegueix aquesta resposta és que els infants es facin més preguntes: “on ha anat?”, “com se n’ha anat?”, “per què se n’ha anat?”, “se n’ha anat sol?”; dir que “ha marxat de viatge” és deixar-lo en la il·lusió que algun dia aquella persona tornarà; dir que “el mira des del cel” és posar-lo sota eterna supervisió i control. Procurar, doncs, evitar expressions com: “descansa per sempre”, “hem perdut”, etc.

Tot l’utillatge verbal que serveix per emmascarar, les comparacions, analogies, etc. pot confondre i desorientar. És millor explicar-los la mort com una absència de funcions: les persones quan es moren deixen de respirar, no tenen gana, no tenen fred ni calor, no poden sentir, tampoc no veuen, no pensen, etc. És molt important incidir que, encara que la persona morta té l’aparença d’estar dormint, morir no és com dormir, i que la persona, una vegada morta, mai més no es despertarà.

4. Pels joves pot ser un moment per reflexionar sobre les pròpies conviccions, ens pot fer pensar en les nostres creences, siguin religioses o filosòfiques, i aclarir algunes opinions que no s’havien plantejat.

5. Parlar de la mort portarà inevitablement a parlar de sentiments dolorosos. Però cal que els infants i joves assumeixin que la vida, està feta també de tristesa, nostàlgia. Viure no és només ser feliç i tenir èxit; el dolor i fins i tot la desesperació formen part de l’existència dels humans.

6. La mort està vinculada a causes d’ordre molt diferent. És bo que es discriminin les causes de la mort: les malalties, els accidents, les catàstrofes, les morts provocades. Tot és morir, però en alguns casos poden haver-hi actuacions preventives.

7. Fóra bo que fossin els mateixos nens i joves els qui preguessin la iniciativa a l’hora de parlar-ne, que no ho veiessin com una temàtica inculcada. Els curtmetratges poden ser l’ocasió perquè emergeixi a la conversa.

(Adaptació d’Irene de Puig d’Ètica i Convivència de M. Lipman, Manual per acompanyar Elisa)

 

Material interessant:

Conxita Larrull i Bertran,  La seva olor, Editorial Zendrera Zariquiey, Barcelona, 2008 i la guia per treballar el conte.

Conxita Larrull i Bertran,  Antropologia de la mort i el dol

Com explicar la mort als nens?

Treballem la mort i el dol a l’escola activitats per treballar la mort a l’aula

Recursos per treballar la didàctica de la Mort des de l’Art

 

 

 

 

 

Pensar amb el cinema .:. Pensar els drets .:. Pensem-hi  Copyright © GrupIREF 2013. Tots els drets reservats.
Tema Desk Mess Mirrored, modificat per Marcelo Aurelio. Il·lustració Clàudia de Puig Ripoll.