Més sobre la pel·lícula “Solo es el principio”

Solo_Es_El_Principio-CartelEl mes d’abril de 2007 la productora publicitària francesa Cilvy Aupin tot anant en cotxe escoltava una entrevista al filòsof Michel Onfray i la va sorprendre una frase: “Tots els nens són filòsofs, però només uns pocs continuen sent-ho”. Aquesta afirmació la va inquietar i es va preguntar: “Efectivament, els nens reflexionen (només cal pensar en alguns dels seus comentaris), però com es pot aprofundir en aquestes reflexions? I, sobretot, poden fer filosofia els infants?”

La productora decideix investigar, i quan arriba a casa, busca a internet i s’adona que hi ha diferents grups d’ensenyants que s’ocupen d’una cosa que es diu filosofia per a nens. “Em va semblar apassionant. Sentia la necessitat d’anar més enllà i conèixer a persones atretes per aquesta mateixa idea”.

S’assabenta d’alguns grups d’ensenyants que practiquen aquesta proposta pedagògica a les aules i en aquest entorn troba a Pascaline Dogliani, una mestra que imparteix de filosofia a nens i nenes de 3 i 4 anys en un centre experimental. Cilvy Aupin es posa en contacte amb Isabelle Duflocq, la directora de l’escola Jacques Prévert -Meeting-sur-Seine (Val-de-Marne)-, al sud est de París. Un equip de filmació dirigit per Jean-Pierre Pozzi i Pierre Barougier instal·la dues càmeres a l’aula de Pascaline Dogliani i es passa dos anys – dues o tres vegades al mes- gravant els infants de 3 a 5 anys tot captant el que passava a l’aula quan es feia “Filosofia”

El projecte va durar tres anys amb el muntatge inclòs. Surten 180 hores de gravació per a un destil·lat de 97 minuts. El document recull només alguns dels moments interessants però capta l’atmosfera i la potència pedagògica d’aquesta pràctica.

No sabem per què, però el cinema francès té una mirada curiosa, inquieta, crítica cap al món de l’ensenyament. A més d’alguns clàssics com els 400 cops i L’enfant sauvage de Truffaut en els últims 15 anys han sorgit pel·lícules com la de Tavernier, Ça commence aujourd’hui (Avui comença tot) del 1999, i l’han seguit molts altres com Etre i avoir (Ser i tenir) de Nicolas Philibert, 2002, La classe de Lauren Cantet, 2008, Professor Lazhar de Philippe Falardeau, 2011. I ara Només és el principi (Solo es el principio), 2012.

França ha descobert la filosofia per a nens tard, ha estat un dels últims països en incorporar-se al moviment però s’hi ha posat a fons. La proposta de Lipman que tantes reticències va suscitar fa uns anys, perquè representava una sotragada al sistema educatiu francès,  ha estat reinterpretada i reformulada per educadors i filòsofs. I al final, sense ser una troballa autòctona, ho han sabut convertir en un fenomen. Ho saben fer bé els francesos!

Només és el principi, més enllà d’una bella -i emotiva- reflexió sobre la filosofia, és tot un al·legat en favor de l’escola pública i, especialment l’educació infantil. No és casual que la pel·lícula s’obri amb les declaracions de cert ministre de Sarkozy, en què -des de la més profunda ignorància-afirmava que no calia cap títol universitari per “canviar bolquers i vigilar la migdiada dels infants”. La banda musical està composta per Anouar Brahem, músic i compositor tunisià conegut per haver modernitzat el paper de l’instrument àrab tradicional anomenat oud i el combina amb música occidental sobretot en el jazz. El resultat és molt adequat, ja que recrea una atmosfera que s’adiu amb la diversitat cultural dels nens de l’aula.

Bondats de la pel·ícula

  • La pel·lícula posa l’accent en la importància de les competències en l’educació infantil: l’apropiació de la llengua, l’escolta, el significat de les paraules, etc.
  • Estimular el pensament convidant els nens al diàleg. És a dir a un pensament sotmès al judici dels altres que es compara i compara amb les experiències dels altres.

Una pràctica  millorable

  • A parer nostre, aquest film mostra només un aspecte dels molts que pot adquirir una pràctica de filosofia a l’escola.
  • És un exercici massa obert, creiem que és més motivador i més estimulant obrir la reflexió a través de jocs, contes, pintura, música i cinema a infantil o mitjançant la lectura a primària i secundària.
  • Presenta una facilitadora poc experta, no mostra cap planificació ni cap material d’ajuda. Algunes preguntes són poc clares. La conducció és dubtosa, per exemple, no aprofita les intervencions dels alumnes per anar més enllà. • Al marge d’aquesta valoració de continguts, i potser per això, la pel·lícula resulta una mica reiterativa al cenyir-se només en el llenguatge oral sense explorar altres formes de comunicació.

És recomanable? ¿En quins termes?

Tot i els comentaris negatius vull assenyalar que és una pel·lícula que es gaudeix, que està molt ben realitzada. I és un gust poder gaudir d’un film sobre la infantesa sense forçar la situació i que en lloc d’usar els nens com a ignorants còmics com han fet molts programes televisius,  ens permet entreveure del procés de creixement intel·lectual i emocional d’aquests nens.

És una pel·lícula per ser comentada, imprescindible per professionals de l’educació del nivell que sigui, urgent per les escoles de formació del professorat i aconsellable pels pares en actiu o pels del futur i també interessant pels cineastes que gaudeixin amb bons documentals.

És possible que veient la pel·lícula algun conseller d’educació entengui que no segueix el programa, alguns col·legues de claustre ho vegin com una pèrdua de temps i segur que el Ministre Wert demanaria proves externes “objectives” d’excel·lència. Només és el principi és, per sobre de tot, un homenatge a aquests dos drets dels quals ja podem anar oblidant-nos: l’educació pública i el cultiu del pensament.

Irene de Puig

Si voleu la pel·lícula, envieu un mail a: grupiref@grupiref.org

 

El camí a l’escola

Caminoalaescuela   Fitxa tècnica i artística Títol original : Sur le chemin de l’école Direcció: Pascal Plisson Guió: Marie-Claire Javoy y Pascal Plisson Escenari: Marie-Claire Javoy et Pascal Plisson Fotografía: Simon Watel Música: Laurent Ferlet Imatge: Simon Watel So: Emmanuel Guionet Montatge: Sarah Anderson, Sylvie Lager Productor: Barthélémy Fougea i Stéphanie Schorter País: Francia Any: 2013 Durada: 75 min. Llengües en la versió original: masaï, arab, castellà i bengalí.

Documental que explica les vivències de quatre nens i nenes, d’entre set i onze any i de quatre continents diferents en el seu camí cap a l’escola. Jackson ha de travessar la perillosa sabana de Kenyà al llarg de 15 km i no pot deixar-se la cantimplora plena d’aigua; Carlos, creua 18 km a cavall per la Patagònia argentina; Zahira, del Marroc, camina 22 quilòmetres, – unes quatre hores-, per un camí de muntanyes escarpades. Samuel, a l’Índia: la seva escola està a només quatre quilòmetres de casa seva… però hi ha d’arribar en cadira de rodes.

El Palau Robert exposa una selecció de fotografies del projecte “Camí a l’Escola” entre el 15 de gener i el 28 de febrer, a les tanques del Jardí del carrer Còrsega. Un projecte que consisteix en un documental de producció francesa i una exposició fotogràfica.

Podeu demanar la guia per treballar-la a grupiref@grupiref.org

Cinc curtmetratges per educació en valors

said

 

 

 

 

 

 

 

El cinema ha portat a la gran pantalla moltes pel·lícules en què es tracten temes relacionats amb el món de l’educació. La pàgina EDUCACIÓN 3.0 recopila 5 curtmetratges pensats no només per treballar a classe, sinó també a casa per educar en valors l’alumnat i que reflexioni sobre l’amistat, la solidaritat, el treball en equip …

Proposen:

Cuerdas

El vendedor de humo

El hombre orquesta

El viaje de Said

Pipas

Aquí podreu trobar el post amb les ressenyes.

“La plaga” gran guanyadora dels VI Premis Gaudí

Plaga-Neus-Ballus-Paus-Subiros_ARAIMA20140203_0089_41

El documental ‘La plaga’, dirigit per Neus Ballús, ha donat la campanada en la VI edició dels Premis Gaudí de cinema català.

El film s’ha emportat els guardons a millor pel·lícula, director, guió i muntatge.

L’òpera prima de Ballús, produïda per Kinògraf, TVC i Art France i que es basa en la història d’un camperol que intenta fer producció ecològica i que contracta un lluitador de lluita lliure perquè l’ajudi, s’ha convertit en una de les grans sorpreses, en què la directora ha recollit emocionada els grans premis de la nit, i ha recordat que aquesta peça s’ha cuit a foc lent en prop de cinc anys. (Font: Europa Press)

Podeu veure la pel·lícula on line a Filmin.

Recordeu que podeu demanar la guia per treballar-la a les aules aquí. Aportació: 5 euros.

Trailer:

Fitxa tècnico-artísitica: Repartiment: Raül Molist, Maria Ros, Rosemarie Abella, Iurie Timbur, Maribel Martí Direcció: Neus Ballús Guió: Neus Ballús, amb la col·laboració de Pau Subirós Script editors: Iñaki Lacuesta, Isa Campo Direcció de fotografia: Diego Dussuel Música: David Crespo So : Pau Subirós Mescles de so: Marisol Nievas, Juan Sánchez “Cuti” Ajudant de direcció: Maria Alcazar Directora de producció: Judit Quintana Productor executiu: Pau Subirós Producció executiva TVC: Jordi Ambrós Commissioning editor ART France: Luciano Rigolini Producció delegada UPF: Jordi Balló