Experiències

L’experimentació

 

Abans de tenir forma definitiva, el material “Pensem-hi!” ha estat experimentat en diverses Escoles Bressol. Això ens ha permès de contrastar amb les educadores la viabilitat de la proposta, i el treball amb els infants ens ha fet adonar d’algunes mancances inicials, així com ens ha ajudat a procurar un redactat més clar i entenedor.

Agraïm la col·laboració de les següents Escoles Bressol:

Patufet (Sant Feliu del Llobregat)

La Taronja (Tarragona)

L’Oreneta (Santa Coloma de Gramenet)

Els Pins (Santa Coloma de Gramenet)

L’Esquirol (Santa Coloma de Gramenet)

Mare de Déu de Núria (Ripoll)

Els petits de Puigpelat (Puigpelat)

 

De moment no tenim autorització per compartir filmacions, però us podem avançar alguns testimonis de les educadores que han fet aquesta experimentació.

Un cop us animeu a treballar amb aquest material, us convidem a enviar-nos les vostres experiències per compartir en aquest espai.

*          *          *

Una educadora de la Llar d’Infants Mare de Déu de Núria (Ripoll) ens explica:

fragment foto del blog 6aBrasil.blogspot.com“Vaig explicar que faríem un joc amb les sabates.

Ens treuriem una sabata i la posaríem en un cistell. Un per un triaria la sabata que volgués i la donaria al seu propietari. No podíem dir res (la boca tancada)

Cada  infant es va treure una sabata que va ficar en un cistell, (aquesta operació no els va costa gens, doncs estan acostumats a treure’s les sabates per fer psicomotricitat) l’única diferència es que només era una i això els va desconcertar.

Va sortir, com sempre, el més atrevit, en aquest cas una nena, va buscar la sabata del seu millor amic, (coneix gaire  bé totes les sabates). Uns van buscar les sabates més conegudes i altres la primera que trobaven.

El que va portar més dificultat va ser no dir res. Quant algun nen/a dubtava, li deien el nom del propietari. Quant apareixia una sabata nova el propietari o propietària s’afanyava a dir que era seva.

Molts agafaven primer la seva, algun altre es volia posar la sabata que triava perquè li agradava més que la seva.

Realment van riure, i no els va costar gens l’experiència.

El segon cop, tot va anar molt més ràpid.”

*          *          *

Una educadora de la Llar d’Infants La Taronja (Tarragona) ens diu:

“M’he centrat en el conte de la Rateta, doncs ja el treballàvem dins la nostrarateta programació. El conte tal com està en el material els hi ha agradat molt. També he utilitzat titelles de pal que ja tenim a l’escola per treballar el conte i unes làmines del conte en seqüències que ja també treballem.

Un cop explicat el conte diverses vegades utilitzant com a recurs els dos formats (titelles i làmines), es pot treballar la comprensió amb algunes qüestions bàsiques (per ex: on s’ha trobat la rateta el dineret?); o bé treballar habilitats de recerca: endevinar el que passarà després de…..o bé, fer hipòtesis  a través de fer pauses dramàtiques i preguntar a mitja explicació (això un cop coneixen el conte els hi agrada molt i responen enseguida). Habilitats de raonament, són capaços de fer una seqüenciació de quatre seqüències.”

*          *          *

Transcripció d’alguns fragments d’una sessió a partir del quadre “L’estació” de Tarsila do Amaral a l’EB Patufet (Sant Feliu de Llobregat)

 

Fragment 1:

comparar-trensMestra: mireu els dos trens que ens ha portat el dofí Serafí [la mascota de la classe]

Óscar: però no són iguals!!!!

Mestra: no són iguals, Óscar?! Què tenen de diferent?

Nens/Nenes: ……

Mestra: Per què són diferents?

Lucia: té foc!

Mestra: un treu foc, sí, treu fum per aquí, oi?

[La Lucia assenteix amb el cap.]

Mestra: I l’altre no, no té fum. Què més tenen de diferent?

Berta: [assenyalant el tren de la Tarsila] aquest té gent!

Mestra: i l’altre tren, Berta?

Berta: l’altre té dibuixos de nenes, mira están aqui…

Mestra: és veritat, aquest té dibuixos de nenes que surten per la finestra i aquest, l’altre dia quan miravem el tren, vareu dir que en aquest tren no és veu la gent perquè està a l’altra banda i que per això no es veia!!

Fragment 2:

Mestra: quins colors més veieu aquí?

Berta : groc !

Mestra : a on és, ens ho assenyales ? [La Berta ho fa]

X : Y al otro lao? [Es refereix a l’altre quadre, perquè l’assenyala]

Mestra: Com diu X, en aquest quadre on és el groc?

Berta: aquest és el blau…

Mestra: sí, però ara intentem trobar el groc…

 

Fragment 3:

Mestra [resum final] : Ens hem fixat molt i molt en aquests dos trens i hem vist que s’assemblen en algunes coses: s’assemblen en que tenen dos vagons i una màquina de tren; i també són diferents perquè aquest té nens i fum i l’altre no, veritat?

Pensar amb el cinema .:. Pensar els drets .:. Pensem-hi  Copyright © GrupIREF 2013. Tots els drets reservats.
Tema Desk Mess Mirrored, modificat per Marcelo Aurelio. Il·lustració Clàudia de Puig Ripoll.