Pelis amb adolescents

Quatre pel·lícules actualment en cartellera que cal tenir en compte. Tenen en comú que els i les seves protagonistes són joves de 12 a 14 anys:

 


rebelde-war-witch-CHRebelde (War Witch)
, 2012

Una pel·lícula canadenca de Kim Nguyen. Komona conta la seva historia al fill que li ha de néixer. És la història d’una nena de 12 anys a quin van convertir en nena-soldat en ser segrestada per un grup de rebels en un país africà subsaharià. És una història terrible barreja de distintes biografies reals i d’extrema contemporaneïtat. Malgrat la duresa  del relat cal veure-la.

 

Tomboy-CHTomboy, 2011

Pel·lícula francesa dirigida  per Céline Sciamma que explora la descoberta de la sexualitat i conformació de la identitat sexual. Laure, una nena de deu anys, aprofita el seu aspect encara poc definit  i seu tall de cabells per fer-se passar per un noi. Ha estat rebutjada per algunes associacions catòliques.

 

 

kauwboy-CHKauwboy, 2012 

És una pel.lícula holandesa de  Boudewijn Koole. Un dia, el Jojo porta a casa una cria de gralla.

Ha mantenir-la oculta, ja que el pare no és partidari de tenir animals a casa.

 

 

 

La_ultima_isla-CHLa última isla, 2013

Dirigida per  l’espanyola Dácil Pérez de Guzmán.

Conte màgic sobre Alicia, una nena de 10 anys que passa les vacances en una illa amb una tia que no coneix i on no hi ha ni mòbils ni televisió…

 

 

Alguna d’aquestes pel·lícules formarà part de Claqueta o dels cicles de cinema que anirem construint a la web

 

 

 

El meu veí Totoro

El meu veí Totoro s’ha convertit per dret propi en un dels grans clàssics del cinema d’animació i en el referent de l’estil de l’Studio Ghibli. Miyazaki és el director de cinema japonès més prestigiós dels últims vint anys i, amb les seves meravelloses obres, s’ha guanyat el respecte i el reconeixement de la comunitat cinematogràfica internacional. Mostra d’això és l’Oscar obtingut al 2002 per “El viaje de Chihiro”, així com el privilegi de ser l’únic director que ha aconseguit l’Ós de Plata del Festival de Berlín amb una pel·lícula d’animació.

El meu veí Totoro és una de les pel·lícules més personals de Miyazaki. La més estimada pels infants i per molts adults una de les seves obres cabdals.

Ambientació: zona rural del Japó. Època indeterminada, presumiblement mitjans segle XX: no hi ha televisors a les cases,però sí diversos trets de cultura “tradicional” en harmonia amb el to, molt feliç però lleument nostàlgic, que evoca records d’infància.

És la tercera pel·lícula de Miyazaki dins de l’estudi Ghibli. Idea, guió i dibuixos propis. Comparada amb les anteriors es destaquen els contrastos d’ambientació i temàtica. Aposta arriscada, la d’una pel·lícula a la vegada infantil, detallista i contemplativa, sense la trama d’acció de les anteriors.

En aquest sentit, està més a prop del clima-i de l’audàcia-de les sèries de la WTM (Heidi, Marco), i té un clar predecessor en “Panda Kopanda”, obra menor i primerenca.

Tot i que la pel·lícula transcorre al Japó, i en una cultura més aviat tradicional, hi ha pocs aspectes que resultin difícils d’entendre (o de traduir) per a nosaltres.

Des d’aqui podeu descarregar la guia per treballar-la a les aules de cicle inicial.

“Billy Elliot” i el dret a la no discriminació per sexe

Que els homes i les dones som diferents és evident, la qüestió és en quin sentit s’usa aquesta diferència. Els papers masculins i femenins són deguts a la cultura i a l’educació. Des de ben petits nens i nenes reben missatges, no sempre explícits, que els premien i  castiguen algunes conductes, per això sovint es pensa que aquestes són diferències “naturals”.

Billy Elliot és ideal per pensar sobre aquestes i moltes altres coses! Forma part de la llista de pel·lícules de la proposta CINEMA I DRETS DELS INFANTS.

Aqui us deixem la guia que ha elaborat el GrupIREF per treballar a les aules. 

 

 

 

“La invenció d’Hugo Cabret” de Martin Scorsese

Explica la història d’Hugo, un nen de 12 anys, orfe, que viu amagat a la “Gare Montparnasse”, una estació de tren de Paris, a començament dels anys trenta.

Tot i que es narra la història del petit Hugo Cabret, és, per sobre de tot, un record a la figura de George Méliès, entre la reivindicació i l’homenatge. La segona meitat de la pel·lícula mostra un exercici pedagògic en el camp de la història del cinema al voltant de la figura d’un dels seus pioners.

Aquí us deixem la guia que ha elaborat el GrupIREF amb propostes de treball a les aules.