El meu veí Totoro

El meu veí Totoro s’ha convertit per dret propi en un dels grans clàssics del cinema d’animació i en el referent de l’estil de l’Studio Ghibli. Miyazaki és el director de cinema japonès més prestigiós dels últims vint anys i, amb les seves meravelloses obres, s’ha guanyat el respecte i el reconeixement de la comunitat cinematogràfica internacional. Mostra d’això és l’Oscar obtingut al 2002 per “El viaje de Chihiro”, així com el privilegi de ser l’únic director que ha aconseguit l’Ós de Plata del Festival de Berlín amb una pel·lícula d’animació.

El meu veí Totoro és una de les pel·lícules més personals de Miyazaki. La més estimada pels infants i per molts adults una de les seves obres cabdals.

Ambientació: zona rural del Japó. Època indeterminada, presumiblement mitjans segle XX: no hi ha televisors a les cases,però sí diversos trets de cultura “tradicional” en harmonia amb el to, molt feliç però lleument nostàlgic, que evoca records d’infància.

És la tercera pel·lícula de Miyazaki dins de l’estudi Ghibli. Idea, guió i dibuixos propis. Comparada amb les anteriors es destaquen els contrastos d’ambientació i temàtica. Aposta arriscada, la d’una pel·lícula a la vegada infantil, detallista i contemplativa, sense la trama d’acció de les anteriors.

En aquest sentit, està més a prop del clima-i de l’audàcia-de les sèries de la WTM (Heidi, Marco), i té un clar predecessor en “Panda Kopanda”, obra menor i primerenca.

Tot i que la pel·lícula transcorre al Japó, i en una cultura més aviat tradicional, hi ha pocs aspectes que resultin difícils d’entendre (o de traduir) per a nosaltres.

Des d’aqui podeu descarregar la guia per treballar-la a les aules de cicle inicial.