Què oferim?

negativo1Cinema per a fer pensar, sentir, consolidar coneixements, generar actituds, despertar el sentit crític i la creativitat. Certament el cinema va néixer al marge del món educatiu i, com totes les arts, té una vida pròpia. Però també com les arts -literatura, teatre, etc.- té una vessant educativa que podem explorar.

El relat cinematogràfic atreu l’atenció i sobretot connecta emoció i pensament. El relat imaginari, com passa amb els contes, facilita que cadascú s’apropiï del missatge que necessita. Per això, parlem no sols de comprensió sinó d’una entesa entre el pensament i l’emoció; i així, alguns teòrics parlen de “sentipensar” (Saturnino de la Torre) o “raó logopàtica” (Julio  Cabrera).

Tal com explica Victor M. Amar Rodríguez a Comprender y disfrutar del cine també nosaltres proposem una metodologia que es regeixi per les següents característiques:

Motivadora, és a dir, que en resulti una experiència positiva, que esdevingui atractiva.

Flexible. Que s’introdueixi el cinema en formes diferents, que l’experiència no tingui sempre la mateixa seqüència, que hi hagi variacions en la presentació d’un film: es pot començar per un final, per un moment decisiu dins del film, etc.

– Fonamentalment grupal. El cinema és en si mateix un mitjà compartit. A diferència de la lectura que és individual, el cinema és un art pensat per ser vist en companyia i això el fa més fàcilment compartible. El fet de poder compartir una experiència intel·lectual i afectiva, encara que sigui basada en fets inventats, ens dóna un punt de partida per poder-ne parlar. Explicar-nos el que hem entès, el que ens ha interessat més, el que hem constatat, els sentiments que ens ha despertat, etc. fa grup, ens ajuda a conèixer l’altra persona i a conèixer-nos un xic més a nosaltres mateixos.

Activa. Lluny de veure un film com si fóssim al sofà de casa, proposarem algunes tasques per a cada visionat. Poden ser tasques d’observació, i també d’interpretació, de reflexió, etc.

Recerca. Aturarem el visionat quan convingui per tal de qüestionar aspectes, de revisar situacions i sobretot de proposar hipòtesis, de suggerir solucions o línies d’actuació.

Anàlisi crítica. Procurarem que els nois i noies llegeixin no sols el contingut del missatge sinó la forma com ens el fan arribar, de manera que vagin aprenent llenguatge cinematogràfic i, per tant, siguin capaços de desxifrar-lo i no es deixin seduir per les imatges.

Lúdica. Que el pes de la informació i la formació que suposa no mati l’aspecte lúdic i d’entreteniment que té el cinema. Lligar les tasques a fer amb un esperit distés i atractiu, d’implicació, de descoberta, etc.

El relat fílmic pel fet d’usar llenguatges tan variats -imatge, so, fotografia, moviment, actuació, diàleg, vestuari, etc.- té un efecte ampliador, ja que estimula molts ressorts diferents i de signe i potencialitat diversa.

LLISTAT DE GUIES DE PEL·LÍCULES